Colomar medieval a L'Arboçar : 無料・フリー素材/写真
Colomar medieval a L'Arboçar / esta_ahi
| ライセンス | クリエイティブ・コモンズ 表示-継承 2.1 |
|---|---|
| 説明 | L'estructura s'alça al mig d'una vinya elevada que domina una extensió àmplia del Penedès. Des de la torre de l'Arboçar de Baix es segueix un camí amb roderes a la roca que sembla contemporani d'aquella, que passa per l'extrem de la vinya on es troba el colomar. La construcció és de planta rectangular de 5 x 2'80 m i conserva un mur complert i restes de dos més. S'aixeca sobre un sòcol de pedra seca amb un desnivell de 9 cm en direcció NO, que mesura 43 cm d'alçada a l'angle NE. Sobre el sòcol s'alcen els murs de tàpia grollera en caixes de 1'14 - 1'26 metres d'alçada. A la façana interior de la construcció cada caixa presenta tres filades de cel·les arrodonides en sentit horitzontal, en total 11 filades visibles en l'estat actual de conservació. Les caixes estan separades per filades de lloses planes. Sobre les lloses hi ha uns petits forats circulars que corresponen a la trama desapareguda de l'encofrat. Les cel·les fan una mitjana de 20 x 20 x 20 cm i, en total, n'hi ha unes 150. L'alçada total de la construcció, en l'estat actual de conservació és d'uns 4'50 metres. Des de la dècada de 1950 es coneix l'estructura de l'Arboçar mitjançant una notícia que Manuel Trens, de Vilafranca del Penedès i vinculat al Museu, proporcionà a Pere Giró. Aquest fou el primer en estudiar-la, atribuint-li una funció de monument funerari romà de caràcter col·lectiu al servei dels assentaments d'aquella època distribuïts en una àrea més o menys àmplia. Altres articles publicats en la dècada de 1960 defineixen també l'estructura com un columbari romà per a dipositar-hi les petites urnes funeràries que contenien les cendres del difunt en les diferents cel·les - nínxols i apunten la possibilitat del seu ús en èpoques posteriors per a la cria de coloms. El material recollit va consistir en sis fragments de ceràmica ibero-romana sense concretar, un fragment de ceràmica campaniana B, ceràmica medieval grisa, brocs de càntir, etc.. Tres fragments de vidre i ceràmica vidrada moderna. A jutjar pel material recollit, en aquell moment, no es va descartar la possibilitat d'una utilització d'aquella estructura a l'Alta Edat Mitjana i èpoques posteriors. L'estudi més actualitzat d'aquestes estructures catalogades com a "columbaris romans", de funcionalitat polemitzada nega l'atribució romana i el seu ús funerari. Segons Núria Rafel el tipus de construcció no és propi del món romà, ja que les cel·les són massa petites per a contenir urnes cineràries i ofrenes, i a més, aquestes restes són molt diferents als veritables columbaris d'enterraments trobats a Roma. Aquesta autora apunta que és més viable definir aquesta estructura com un colomar medieval, sense descartar la utilització esporàdica per a altres funcions (torre de guaita defensiva). L'existència de colomars es documenta des del segle XI al XVI. En el segle XII, arrel de la invasió sarraïna disminueix la cria de coloms, provocant l'enrunament dels que eren en camp obert. D'altra banda, en els segles XIII, XIV i XV s'augmenta la cria de coloms i les cites en documents són constants. Sembla ser que la construcció de colomars rurals fou un dret feudal, ja que en molts casos es construïren colomars per eludir la prohibició d'edificar torres en camp obert. És freqüent trobar referències de torres que tenien els dos usos: defensiu i colomar. Cal considerar també la importància de la cria de coloms que citen les disposicions encaminades a conservar-la, i paral·lelament l'estructura defensiva d'aquest període comprès entre els s. XII-XV al Penedès, amb la donació de terres per repoblar els territoris i fortificar-los. No hi ha dades definitives que provin aquesta hipòtesi, però sembla molt més factible considerar l'estructura com a colomar medieval, esperant que en el futur altres dades aportin nous arguments que permetin reafirmar totalment aquesta opció i que, indiquin la seva utilització també com a torre de control o, al contrari, argumentin la seva construcció en època romana (RIBÉ et al.; 1989-1998).Observacions: En un radi d'uns 4 km al voltant d'aquesta estructura se'n troben d'altres gairebé iguals amb la mateixa problemàtica d'identificació: Torrota d'en Pasteres (Subirats), Torrota de can Pinya (Subirats) i Mas Pigot (Castellet i la Gornal) (RIBÉ et al.; 1989-1998). El jaciment apareix referenciat a GIRÓ (sd) i GIRÓ (inèdit). IPAE-B 1979-80 IPAC IPCE-COAC-1980Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una "via peccorale" (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). L'agost de 1968 el Sr. Sadurní i altres afeccionats practicaren una cala en l'espai delimitat pel columbari. Localitzaren dues noves filades de cel·les que havien estat cobertes pel sediment, a més d'algun material ceràmic, sobre tot medieval (RIBÉ et al.; 1989-1998). Una forma clàssica de pagament de cens són els ous. Estan documentats columbaris a finals del segle XIII a Sant Cugat Sesgarrigues (1), i al XIV a l'Arboç (3), a Banyeres (5) (BOLÒS I MASCLANS, 1992a) .La "Quadra de Arbozar" s'esmenta al Cartulari de Poblet l'any 1056 al costat de Pelagum, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000).patrimonicultural.diba.cat/#Descripció:L'estructura s'alça en un camp de vinya elevat que domina una extensió prou àmplia de la plana penedesenca, des de l'Arboçar a Vilafranca del Penedès. S'hi accedeix per la carretera BV-2415, que des de la N-340 passa per Sant Pere Molanta, Olivella i Sant Pere de Ribes fins a Sitges. A 3'5 km, surt una carretera cap a l'est (a l'esquerra venint de Sant Pere Molanta) que porta fins el nucli de l'Arboçar de Dalt i, abans d'arribar-hi, s'agafa un camí que s'obre a la dreta en direcció sud. Recorreguts uns 100 metres, s'accedeix a l'Arboçar de Baix (agrupació de masos amb una torre de guaita de planta circular d'època medieval) i d'aquí, cal seguir uns 100 metres més per un camí al rocallís amb senyals de roderes de carro, fins veure l'estructura, enmig de terrenys vitícoles, a la qual s'ha d'accedir camp a través. La construcció, de planta rectangular (5 x 2'80 metres), encara conserva dos murs i tres angles que s'aixequen sobre un sòcol de pedra seca amb un desnivell de 19 cm en direcció nord-oest i que mesura 43 cm d'alçada a l'angle nord-est. Sobre el sòcol s'alcen els murs de tàpia grollera en blocs d'1'14-1'26 metres d'altura. Cada bloc té 3 filades de cel·les en sentit horitzontal, en total 11 filades visibles en l'estat actual de conservació. Els blocs estan separats per filades de lloses planes. Sobre les lloses s'observen uns petits forats circulars que corresponen a la trama desapareguda de l'encofrat. Les cel·les fan una mitjana de 20 x 20 x 20 cm, i en total n'hi ha unes 150. L'alçada total de la construcció en l'estat actual de conservació és d'uns 4'50 metres. Des dels anys 50 es coneix l'estructura de l'Arboçar a través d'una notícia que Manuel Trens, de Vilafranca del Penedès i vinculat al Museu, proporcionà a Pere Giró, del Museu de Vilafranca. P. Giró fou el primer en estudiar-la, atribuint-li una funció de monument funerari romà de caràcter col·lectiu al servei dels assentaments d'aquella època distribuïts en una àrea més o menys àmplia (en la zona propera d'Avinyonet i Olèrdola s'havien detectat diversos nuclis romans aïllats). Altres articles publicats en la dècada dels 60 defineixen també l'estructura com un columbari romà per dipositar les petites urnes funeràries que contenien les cendres del difunt, en les diferents cel·les-nínxols, i apunten la possibilitat del seu ús en èpoques posteriors per a la cria de coloms (A. VIRELLA, 1968), (J. VIRELLA, 1968). Li atribuïen una cronologia cavalcant entre finals de la República (moment d'apogeu d'aquest sistema d'enterrament en la cultura romana) i l'Imperi d'August. A finals de l'any 1968 el germà de Pere Sadurní i altres aficionats de Sant Pere Molanta realitzaren una cala al costat de les parets. Segons les notes de Pere Giró, el qual després anà a inspeccionar-ho i rebé els materials localitzats: "Han aparecido también celdillas debajo de los cimientos o base de la otra pared derruida situada delante de la existente. Este detalle nos da las características de su estructura, o sea rectangular, puesto que las hiladas de celdillas están situadas paralelamente entre las dos paredes que constituyen este monumento. Se ha profundizado hasta la solera de la cámara cribando la tierra extraida." (P. Giró, 8-X-1968). Així doncs, aquests treballs verificaren la forma rectangular de l'estructura, a més d'extreure algun material ceràmic que, juntament amb el que es recollí superficialment pels voltants, poden donar indicis de la seva cronologia: 6 fragments de ceràmica "iberoromana" sense concretar, un fragment de ceràmica de vernís negre campaniana B, ceràmica medieval grisa (brocs de càntir, etc.), 3 fragments de vidre i ceràmica vidriada moderna. A jutjar pel material recollit, en aquell moment no es descartà la possibilitat d'una utilització de l'estructura també a l'Alta Edat Mitjana i en èpoques posteriors. L'estudi més actualitzat d'aquestes estructures catalogades com a "columbaris romans", de funcionalitat tan polemitzada, nega l'atribució romana i el seu ús funerari (N. RAFEL, 1980). El tipus de construcció no és propi del món romà, les cel·les són massa petites per a contenir urnes cineràries i ofrenes, i, a més, aquestes restes són molt diferents als verdaders columbaris d'enterrament trobats a Roma. N. Rafel apunta que és més viable definir l'estructura de l'Arboçar com a Colomer medieval, sense descartar la utilització esporàdica per a altres funcions (torre de guaita defensiva). L'existència de colomers es documenta des del segle XI al XVI. En el segle XII, arrel de la invasió sarraïna, disminueix la cria de coloms, provocant l'enrunament dels que eren en camp obert. D'altra banda, en els segles XIII, XIV i XV, s'augmenta la cria de coloms i les cites en documents són constants. Sembla ser que la construcció de colomers rurals fou un dret feudal, ja que en molts casos es construïren colomers per eludir la prohibició d'edificar torres en camp obert (que sí era un dret feudal). És freqüent trobar referències de torres amb finalitats per a la cria de coloms alhora. Cal considerar també la importància de la cria de coloms que citen les disposicions encaminades a conservar-la, i paral·lelament, l'estructura defensiva d'aquest període comprès entre els segles XII-XV en el territori del Penedès, amb la donació de terres per repoblar els territoris i fortificar-los. No hi ha dades definitives que provin aquesta hipòtesi, però sembla molt més factible considerar l'estructura com a colomer medieval, esperant que, en el futur, altres dades aportin nous arguments que permetin reafirmar totalment aquesta opció, i que indiquin la seva utilització també com a torre de control o, al contrari, argumentin la seva construcció en època romanapatmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/jaciments?articleI... |
| 撮影日 | 2010-02-02 16:22:14 |
| 撮影者 | esta_ahi , España |
| タグ | |
| 撮影地 | L'Arboçar de Baix, Catalunya, España 地図 |
| カメラ | DiMAGE Z10 , KONICA MINOLTA |
| 露出 | 0.004 sec (1/250) |
| 開放F値 | f/4.8 |
| 焦点距離 | 6 mm |